NOU REALISME

Moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta.

Es relaciona amb el pop-art, amb el que coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de la societat moderna, també, es considera el moviment dadaiste com a precursor.

Ives Klein. IKB 45, 1960

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

El moviment del "nouveau réalisme francès " és fundat originàriament pel crític francès Pierre Restany i un petit grup d'artistes entre els quals es troba Klein, Raysse, Arman, César,Tinguely, Spoerri, Hainsi Villeglé i Dufrêne. Posteriorment es van afegir: Christo, Niki de Saint Phalle i Deschamps. Van publicar uns manifestos que deixaven clares les seves idees i pretensions, el primer manifest va ser publicat a 1960: Les nouveaux réalistes: “ La pintura de cavallet o qualsevol altre mitjà d’expressió clàssica en el domini de la pintura o l'escultura ha arribat a la seva fi... Què ens proposem en l'actualitat ? L'apassionant aventura d’allò real, percebut en si mateix i no a través del prisma de la transcripció conceptual o imaginativa”.

ARTISTES

Yves Klein (França; 1928-1962), Martial Raysse (França; 1936), Alain Jacquet (França; 1939), Gerhard Richter (Alemanya; 1932), Valerio Adami (Itàlia; 1935), Pietro Manzoni (italià; 1933-1963), Winfred Gaul, Jean Tinguely, Niki de Saint Phalle( França; 1930), Arman, César, Christo, Spoerri, entre d'altres.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.

- Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.

- Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).

- Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats, destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.

- Caràcter irònic però sense intenció polèmica.

- En general, colors plans i intensos.

- Varietat de plantejaments expressius:

. Pintures monocromes en colors groc, taronja, blau i daurat (Klein).

. Collage d'objectes reals sobre el suport i transformats visualment amb pintura (Manzoni, amic d'Ives Klein, va fer obres que el situen a l'Art Povera).

Pietro Manzoni. Panets acromatics, 1961-62

. Pintures realitzades amb el cos (body-painting o "Antropometries" de Klein).

. Estil proper a la part Kitsch (com les imatges de noies pintades amb colors cridaners, fluorescents de Martial Raysse).

Martial Raysse, França Verd, 1963

Collage, fotografia, pintura, cartró, flor i carta de plàstic.

. Pintures de paisatges o figures en moviment gargotejades per a expressar sensació de moviment, inestabilitat o diferència d'escala (Richter).

. Estètica basada en els colors enlluernadors i els elements del habitat urbà i objectes de consum: llums de semàfors i senyalitzacions gegantesques de tràfic (Gaul); objectes quotidians, aparadors i paisatges urbans (Adami).

. Muntatge d'objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent, de peces o carrosseries d'automòbils comprimides, d'objectes existents. (Arman, César, Daniel Spoerri).

 

Arman. Sedosos temps moderns, acumulacio d'engranatges, 1965

Cesar. Compresió de llaunes, 1990

 

Spoerri. Menjars hongaresos, 1963

 

ARTISTES REPRESENTANTS

 

Ives KLEIN

França; 1928-1962

 

Niki de SAINT PHALLE

França, 1930

 

PR 1, Retrat en relleu d'Arman, 1962

 

Escultura. Nana a sobre de dofí