INFORMALISme

Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945, en paral·lel a l'expressionisme abstracte nord-americà.

Antoni Tàpies. Cadira, 1992

Després de la guerra, el món es torna incomprensible i l'artista necessita bolcar-se cap al seu interior per a poder trobar respostes a les múltiples qüestions que li preocupen i li angoixen.

El terme es deu al crític francès Michel Tapié, que en 1951 comença a utilitzar els conceptes "art informel" (art informal) i "art autre" ("un art diferent"), per designar les obres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier.

 

Jean Dubuffet, Dona amb barret, 1946
Jean Fautrier, Fruit obert, 1946

 

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.

L'informalisme és complex i en ell, cap integrar altres tendències artístiques com:

la pintura matérica,

Manuel Millares. Composició en blanc i negre, 1964

la pintura gestual,

Antonio Saura. Crit n.7, 1959

l’art brut (Jean Dubuffet)

i la pintura espacialista.

Lucio Fontana. Teatrino, 1968

També, dintre d’aquest moviment artístic, cal destacar la presència del Grup Cobra (Copenhague, Bruselas, Amsterdam), integrat pels artistes Karel Appel, Alechinsky, Asger Jorn i Corneille, que va sorgir després de la segona guerra mundial com avantguarda, amb la finalitat de buscar noves alternatives per a l'art, rebutjant l'art del passat i els corrents principals de la seva època, com el surrealisme i l’abstraccionisme, per a donar pas a la creació de l’ informalisme, que es va caracteritzar pel dibuix espontani i els colors vius utilitzats a l'atzar, mai van deixar la figuració.

Asger Jorn, Carta als meus fills, 1956-57
Karel Appel, Cavalls salvatges, 1954

 

Dintre d'aquest moviment artístic, a Europa, s'inclouen les obres de Wolfgang Wols, Jean Fautrier, Jean Dubuffet i Hans Hartung, i a Itàlia, Alberto Burri i Lucio Fontana, entre molts altres.

Alberto Burri. Grande Rosso P 18, 1964
Alberto Burri. Fusta gran G59, 1959

A Espanya, l’informalisme arriba a tenir un gran desenvolupament a la dècada dels cinquanta, amb una generació d'artistes que fluctuen entre l’informalisme europeu i l'expressionisme abstracte americà. Entre ells podem destacar:

El grup El Paso: Antonio Saura i Manuel Millares.

I a Catalunya, Antoni Tàpies, així com també algunes obres d'Albert Ráfols Casamada, Juan Hernández Pijuán, Josep Guinovart i Manuel Hernández Mompó.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Experimentació constant.

- Sentit màxim de llibertat.

L’expressivitat dels materials adquireixen gran importància; deixen en un segon pla la temàtica de l'obra, volen ressaltar la part compositiva.

- La forma desapareix totalment, tant la figurativa (excepte els artistes dels grup Cobra) com la geomètrica.

- Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.

- Importància als procediments tècnics i materials.

- Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.

- Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.

- Utilització plàstica d'acumulacions de materials, relleus, llançament de pintura, degoteig, forats, talls i destrucció del llenç i teles per mitjans manuals, químics, mecànics i pel foc.

- Gran llibertat en el color. 

- Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.


- Base ideològica fortament vinculada a l'existencialisme.

- Forta presència de la personalitat de l'artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d'ànim. L’artista recull aspectes de la realitat exterior i el seu món interior que li commouen.

- La vulnerabilitat de l'home, la seva intranscendència, el complet desarmament de l'ésser cap a l'exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.

ARTISTA REPRESENTANT

 

ANTONI TÀPIES

(Barcelona, 1923)

 

Figura de paper de diari i fils, 1946