POP-ART

 

El Pop art (Art-Pop, "Art Popular") va ser un moviment artístic sorgit a la fi dels anys cinquanta a Anglaterra i als Estats Units; i es va convertir en l'estil característic dels anys seixanta.

Andy Warhol. Les dues Marilyns, 1962

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

El terme de "pop art" (abreujament de "popular art") va ser utilitzat per primera vegada en 1954 pel crític Lawrence Alloway per a denominar a l'art popular que estava creant la publicitat, el disseny industrial, el cartellisme i les revistes il·lustrades.

El Pop art s'inspira en aquest art popular de la societat de consum per a crear obres figuratives amb una temàtica absolutament directa que les faci accessibles al públic en general.

Sorgeix com una reacció contrària a l'expressionisme abstracte tan allunyat de la realitat i de la comprensió del públic.

Els inicis del pop, especialment del pop nord-americà representat per Rauschenberg i JarperJohns, ha estat considerat per alguns historiadors com un altre movimennt artístic anomenat neodadaisme, per estar molt influenciats per les obres de Duchamp i Schwitters. En Europa, una tendència relacionada també amb el pop nord-americà rep el nom de "nouveau réalisme" (nou realisme).

Pot afirmar-se que l'art pop és el resultat d'un estil de vida; la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie.

Richard Hamilton és considerat l'artista que va crear la primera obra del Pop art: el collage titulat Què és el que fa les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?, que va ser exposat en l'exposició titulada "Això és el matí" en la Whitechapel Gallery de Londres en 1956.

Richard Hamilton. Què és el que fa les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?
Richard Hamilton. Les Menines de Picasso, 1973

ARTISTES EUA

Roy Lichtenstein (EEUU, 1923-1997), Andy Warhol (1928-1987), James Rosenquit (1933), Claes Oldenburg (Estocolm, 1929), George Segal, Tom Wesselman (1931) i altres.

George Segal. The parking, 1968
George Segal. Alliberament Gay

ARTISTES BRITÀNICS

David Hockney (1937), Allen Jones (1937), Richard Hamilton (1922), Peter Blake (1932) i altres

L'art pop espanyol En Espanya, el Pop s'estudia associat a la nova figuració sorgida arran de la crisi de l'informalisme. Eduardo Rierol podria enquadrar-se en aquesta tendència pel seu interès en l'entorn i la seva crítica del nostre mitjà cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura, i pel seu menyspreu manifest per qualsevol estil establert. El qual es pot considerar com més autènticament pop és Alfredo Alcaín, per l'ús que fa de les imatges populars i pel buit que dóna a les seves composicions. També, l'Equip Crònica format a València per Manolo Valdés i Rafael Solbes, per la seva utilització de còmics i d'imatges publicitàries, per la simplificació de les imatges i les composicions fotogràfiques, poden considerar-se de tendència pop. El més famós dels artistes del Pop espanyol en els últims anys és Antonio de Felipe.

Manolo Valdés. El gos, 1970
Equip Crònica. Homenatge a Picasso, 1966-75

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Rebuig de l'expressionisme abstracte i intent de tornar a posar l'art en contacte amb el món i la realitat objetual.

- Utilització d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals. Es pot dir que subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum.

Tom Wesselman. Estil de vida, n. 30, 1963

- L'art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum.

- Es pretenia eliminar de l'obra d'art qualsevol signe de “manualitat”; moltes de les obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç. (Warhol)

- Ús del collage i el fotomuntage, també noves tècniques de reproducció com la litografia i la serigrafia.

- Tractament pictòric de forma no tradicional: encara que el llenguatge és figuratiu i representa objectes reals, no es concentra exclusivament en les seves qualitats formals, sinó que combina aquestes amb les seves qualitats abstractes intrínseques gràcies a la utilització d'imatges familiars.

Allen Jones. Home i dona, 1963
David Hockney. Retrat de Nick Wilder, 1966

- Representació de caràcter inexpressiu.

- Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals: còmics, revistes, diaris sensacionalistes, fotografies, anuncis publicitaris, cinema, ràdio, televisió, música, espectacles populars, elements de la societat de consum i del benestar : aliments enllaunats, neveres, cotxes, autopistes, gasolineres, etc.

Roy Lichtenstein. Whaam, 1963
Claes Oldenburg. Símbol de Pepsi-Cola, 1961

- Absència de plantejament crític: els temes són concebuts com simples "motius" que justifiquen el fet de la pintura.

- Preferència per les referències al "status" social, la fama, la violència i els desastres (Warhol), la sexualitat i l'erotisme (Wesselmann, Ramos), els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum (Ruscha, Hamilton, etc.).

- Formes i figures a escala natural i ampliada (els grans formats de les imatges de còmic de Lichtenstein).

Roy Lichtenstein. Grrrrrrrr, 1965

- Colors purs, brillants i fluorescents, inspirats en els empleats en la indústria i els objectes de consum.

 

ARTISTA REPRESENTANT

ANDY WARHOL

(EEUU, 1928-1987)

 

Doble Elvis, 1963