MINIMALISME

"La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència."

Robert Morris

Robert Ryman. Regis, 1977

Agnes Martín. Sense títol, 1961

Sorgeix a EEUU a mitjans dels anys seixanta i té el seu màxim desenvolupament durant els anys setanta.

El terme "minimal" és utilitzat per primera vegada pel filòsof Richard Wolheim en 1965, per a referir-se a les pintures de Ad Reinhart, aquest artista, durant els últims sis anys de la seva vida, va realitzar una sèrie de pintures, totes del mateix format (un metre cinquanta de superfície), que contenien una simple imatge en forma de creu pintada en un to molt fosc tot just diferenciable de la resta de la superfície del quadre, aquestes obres a primera vista semblaven extensions uniformes de pintura negra, però després mirar-les durant un temps, l'ull s'acomoda a les diferències de to i la imatge de la creu es veu perfectament. També, a altres objectes de molt baix contingut artístic com els ready-made de Duchamp.

Ad Reinhart. Pintura abstracta, vermell, 1952
Ad Reinhart. Pintura negra, n. 34, 1964

La pintura "minimal" també es coneix com pintura del silenci, doncs s'aparta del món material i del "soroll" de formes i objectes de la societat de consum (especialment les obres d'artistes com Ryman, Martin i Marden pel seu buit substancial d'intenció metafísica).

El terme va acabar per referir-se gairebé exclusivament als objectes tridimensionals desenvolupats per determinats escultors reduccionistes nord-americans, el progrés dels quals van eclipsar a les manifestacions pictòriques.

Carl Andre. Equivalent VIII, 1966

Dan Flavin. Sense títol, 1977

 

Donald Judd. Sense títol, 1990
Robert Morris, Anell amb llum, 1965-96

ARTISTES

Jules Olitski (1922), Ellsworth Kelly (1923), Robert Ryman (1930), Agnes Martín (1912), Robert Mangold (1937), Joe Baer, Brice Marden (1938), Thomas Deyle, Peter Laly, Hernández Pijuan, entre d'altres i escultors: Carl André (1935), Dan Flavin (EEUU, 1933-1996), Donald Judd (1928), Robert Morris i Sol le Witt (EEUU,1928), a vegades, també inclouen a Tony Smith (1912-1980), Eva Hesse, Richard Serra, Anne Truitt.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Es caracteritza per la seva austeritat impersonal. Màxima senzillesa. Redueixen al màxim els elements propis de l'art, volums i formes.

- Configuracions geomètriques i materials transformats de manera industrial.

- Absència de contingut formal, la forma és el contingut..

- Valoren el sentit de la individualitat de l'obra d'art, la privacitat: una conversa conceptual entre l'artista, l'espai circumdant i l'espectador.

- Importància de l'entorn, essencial per a la comprensió i la vida de l'obra.

- Abstracció total: les obres operen només en termes de color, superfície i format.

- Caràcter "opac" i literal (conforme a la seva veritable naturalesa, la pintura és només "pigment específic" sobre una "superfície específica").

- Qualitat gairebé immaterial.

- Superfícies monocromàtiques, generalment pintura blanca sobre fons blanc (Ryman) o d'altres colors (Olitski) tot just modificades amb línies i punts gairebé imperceptibles (Martin), per marques prop del contorn (Olitski), o per pinzellades (Ryman).

Jules Olitsky. Jules i els seus amics, 1967
Robert Ryman. Ledger, 1982

- Utilització directa dels materials que han estat mínimament manipulats.

- Ocupació de diferents materials a fi d'explotar la interacció de les seves característiques físiques.

- Creació de contrastos com:

brillant-mat, suau-aspre, opac-transparent, i gruix-fi (Ryman).

Robert Ryman. Sense títol, 1959

- Aplicació de la pintura empastada amb efectes de jaspiat (Olitsky) o a força de gruixudes pinzellades paral·leles (Ryman), a fi d'accentuar el caràcter literal.

- Generalment, teles de gran format sense marc i predomini de formats i colors neutres.

-Igual que en el pop art, els artistes minimalistes intenten que la marca de l'artista sigui imperceptible.