Es denomina així a una sèrie de moviments artístics que van començar a aparèixer en el context de la segona guerra mundial (1939-45) i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60, és un dels períodes més rics en quant a tendències i moviments artístics, més o menys estructurats.

Desprès de la reorganització política i econòmica del món degut a la guerra, va haver un desplaçament de la capital de l’art, París, i Europa en general, a EEUU, i concretament a la ciutat de New York; molts dels artistes es veuen obligats a exiliar-se i duen allí el seu art d'avantguarda, on segueixen desenvolupant-lo i influïxen a altres artistes.

Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en l’obra i els moviments artístics del moment: signes d’ansietat, emocions intenses; semblaven descobrir la bellesa de la matèria estripada , del caos, de la destrucció.

També, la societat de consum i el capitalisme es desenvolupen en aquest temps, així el col·leccionisme es dispara i l'art es converteix en un objecte d'especulació.

Sorgeixin tendències en contra d'aquests aspectes; la ironia i el sentit de l'humor apareixen en l'art amb moviments com el Pop art, mentre que per altra banda, altres exalten els materials de rebuig de la societat de consum, com l’Art Povera o Nou Realisme.

Al mateix temps, neix una voluntat de intel·lectualitzar l'art, d'arribar directament a l'intel·lecte de l'espectador, el Minimalisme i l’Art Conceptual, o a utilitzar l'art com a mitjà per a exterioritzar els sentiments de l'artista, com l’Expressionisme abstracte.

Després de la Segona Guerra Mundial es percep una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art. Primer es va abandonar la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit acadèmic per artistes com Pollock d'EEUU, Mathieu de França, Wols d'Alemanya i Appel i Jorn del Grup Cobra, que igual que Duchamp no van sacrificar el valor de l'obra d'art. AL mateix temps va sorgir la performance, art d'acció, que van fer artistes com John Cage, la teoria dels quals dels processos a l'atzar combina la filosofia occidental amb la fenomenología oriental i allibera l'art dels seus preceptes convencionals. Introduïx l'atzar en l'art com tècnica per a distanciar l'art de l'egocentrisme de l'art des del Renaixement. En Japó sorgeix el Gutai Group (1954), a França, George Mathieu i després Yves Klein, a Nova York, que introduïx el terme happening (1959). Es tractava de rebutjar materials i mètodes convencionals, carregats de característiques culturals, socials i polítiques burgeses. La idea era desmitificar el valor de l'objecte d'art i posar el concepte de creativitat en contacte directe amb la realitat.

 

 

 

 

 

INFORMALISME

anys 1950

 

NEO DADAISME

anys 1960

POP ART

anys 1960

NOU REALISME

anys 1960

anys 1970

ART CINÈTIC

anys 1960

ART D'ACCIÓ

anys 60-70

ART CONCEPTUAL

anys 1970

BODY-ART

anys 1970

LAND ART

anys 1970

ART POVERA

anys 1970

LES segones AVANTGUARDES