EXPRESSIONISME ABSTRACTE

L'expressionisme abstracte sorgeix en EEUU a principis dels anys quaranta i adquireix el seu màxim desenvolupament al començament dels anys cinquanta. La principal característica consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.

Jackson Pollock. Retrat i un somni, 1953

El terme de "expressionisme abstracte" es deu al crític d'art del "The New Yorker", Robert Coates. Però a causa de les diferents característiques que conformen aquest moviment, en l'any 1952 el crític Harold Rosenberg utilitza el terme de "action painting" (pintura d'acció) per a definir millor l'enfocament comú de la majoria aquests artistes, la importància donada al procés o acte de pintar per sobre del contingut.

La formació d'aquest moviment es veu influenciada pel moviment surrealista. Al començament de la segona guerra mundial, la gairebé totalitat dels surrealistes es va exiliar a Nova York, entre els artistes exiliats estaven: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André Masson. Aquests pintors van tenir com seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina "Art of This Century". Aquesta galeria va ser oberta en 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per a què els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar la seva obra.

Aquesta presència d'artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals exposarien amb el temps en la galeria de Peggy Guggenheim, Pollock va arribar a ser l’artista més important d'aquesta galeria.

El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu, Picasso, Miró, Matisse i Léger, completen la base sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.

La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes artístics imperants a Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània. Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura "subjectiva" de gran llibertat expressiva, que si bé al principi conté elements figuratius (fase mítica), acabarà per prescindir totalment d'ells (fase gestual).

L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte va provocar a Europa el desenvolupament d'un moviment paral·lel: l’informalisme.

ARTISTES

La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.

Jackson Pollock (EEUU, 1912-1956), Willem de Kooning (Holanda, 1904-1997), Barnett Newman (1905-1970), Arshile Gorky (Armenia, 1904-1948), Franz Kline (1910-1962), Mark Tobey (1890-1976) , Mark Rothko (1903-1970), Robert Motherwell (1915-1992), Hans Hofmann (1880-1966), Helen Frankenthaler (1928), Joan Mitchell, entre d'altres.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- La idea d'un esbós va deixar de tenir sentit, l'artista no intenta transferir una imatge predeterminada a l'obra.

- Utilització d’estris, materials i suports poc convencionals: pals, culleres, ganivets,... sorra, vidre mòlt,...

- Expressió lliure i subjectiva de l'inconscient.

- Execució totalment espontània.

- Gran importància a l'atzar.

- El que els importa és el procés o acte de pintar més que el contingut.

- Predomini del traç gestual en expressions de gran virulència i dinamisme.

- Ocupació de taques i línies amb ritme.

- En aquest moviment és possible diferenciar dues fases:

la cridada fase mítica o dels inicis del moviment (influenciada pel surrealisme), que abasta des de principis dels quaranta fins a després de la segona guerra mundial,

. Elements extrets del subconscient: dels mites i símbols que conformen els arquetips universals de l'experiència humana i que es troben en l'inconscient individual (De Kooning, Pollock, Rothko).

De Kooning. Dona, 1950
De Kooning. Dona I, 1950-52

. Estil abstracte biomòrfic: composicions amb formes que assemblen estructures de plantes i animals, formes protozoiques o amiboidees creades espontàniament (Gorky); així com gargots i símbols primitius o còsmics: cercles, discos, etc (Gottlieb).

Adolf Gottlieb. Vermell a la nit, 1956
Arshile Gorky. L'aigua del molí florit, 1944

. Contingut surrealista, simbòlic i sexual.

. Absència de profunditat i tridimensionalitat.

. Predomini d'harmonia tonal.

i la fase gestual o Action Painting, a partir de 1947, any en el qual Pollock realitza les seves primeres pintures de degoteig, en la qual el moviment queda plenament configurat:

"Quan estic pintant no sóc conscient del que faig. És només després d'un període de recompte quan veig el que he fet. No tinc por de fer canvis, de destruir la imatge, perquè el quadre té una vida pròpia". Pollock

En aquesta afirmació, Pollock defineix la Pintura d'Acció com una barreja entre vitalitat i recerca automàtica de l'harmonia i la bellesa en un llenguatge que passa per la destrucció de la imatge i la seva associació simbòlica.

. Abandó del llenguatge figuratiu.

. Utilització de nous mètodes d'execució: pintura de degoteig, dripping:deixar caure la pintura directament del pot.

. Expressió de l'estat psíquic de l'artista en el moment de realitzar la pintura.

. Utilització de teles de grans dimensions.

. Gran llibertat en el color (al principi preferència pel blanc i el negre, més endavant pels colors brillants i vius per a traduir estats d'ànim intensos).

. Varietat de configuracions estructurals, entre elles destaquen:

Composicions de camp estès (all-over field): Tota la superfície del llenç coberta uniformement mitjançant un embull de línies i cordons de pintura degotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament més enllà de les vores del quadre (Pollock).

Composicions de camp de color (colour field paintings): Grans superfícies planes combinades de color sense elements sígnicos ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai (Rothko, Newman, Reinhardt, Still ).

 

Mark Rothko. Nombre 10, 1950
Barnett Newman. Dionysius, 1949

 

Composicions amb signes: A força de grans pinzellades superposades monocromes sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals (Kline, Tobey).

 

Franz Kline. New York, 1953
Mark Tobey. Figures abstractes, 1954

 

Composicions gestuals: Embulls ondulants i rítmiques de traços, taques i degotetjos sobre fons dominants (Tobey, Mitchel).

 

Mark Tobey. n, 1959
Joan Mitchell. Sense títol, 1958

 

ARTISTA REPRESENTANT

 

 

JACKSON POLLOCK

(EEUU, 1912-1956)

 

Nombre 1, 1948