Art CINÈTIC

Moviment estètic amb bases en l'abstracció, que comença a desenvolupar-se després de la I Guerra Mundial, però que adquireix més força a partir dels anys cinquanta, quan s'investiga amb més precisió el factor cinètic de la visió en la creació plàstica.

Victor Vasarely. Zebres, 1950

Es pot considerar un precursor d'aquest moviment a Marcel Duchamp, als anys 30, fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres tridimensionals que tenen un motor que l'espectador pot posar en marxa gràcies a un mecanisme.

Marcel Duchamp. Rotoreliefs, 1935-65
Marcel Duchamp. Barrina Demisphere

Pertanyen a aquest moviment aquelles obres creades per a produir en l’espectador la impressió o il·lusió de moviment a través d'il·lusions òptiques, les quals canvien d'aspecte en virtut de la posició des d'on es contemplin i les quals creen una aparent sensació de moviment per la il·luminació successiva d'alguna de les seves parts (els anuncis de neó). També s'inclouen dintre de l'art cinètic les construccions tridimensionals amb moviment mecànic i els mòbils sense motor, com els de Alexander Calder.

Encara que el concepte va aparèixer per primera vegada en el Manifest realista signat en 1920 per Antón Pevsner i Naum Gabo, el seu ús no es va generalitzar fins a la dècada de 1959. En l'actualitat es coneix com art cinètic totes aquelles obres que produïxen en l'espectador sensació d'inestabilitat i moviment.

Les obres cinètiques poden tenir formes diferents:
1.- Formant en la impressió òptica de l'espectador, la il·lusió d'un moviment virtual que realment no existeix. Les obres estàtiques cinètiques depenen de l'acció de la llum, els fenòmens òptics, com la tendència de l'ull a produir imatges latents al ser sotmès a contrastos molt brillants de blanc i negre, o la juxtaposició de certs tints.

Bridget Riley. Arcà

Bridget Riley. Mosaic

 

2.- Hi han objectes que es mouen a l'atzar, sense energia mecànica, com els mòbils de Alexander Calder.

 

3.- Induint a l'espectador a desplaçar-se a l'espai perquè així s'organitzi en la seva ment la lectura d'una seqüència.

Victor Vasarely. Esfera amb quadrats
Jesús Rafael Soto. Metamorfosi, 1954

 

4.- Realitzant moviments reals d'imatges mitjançant motors o altres fonts ( com l'aire).
Georges W. Rickey. Retrat de senyoreta, 1958

 

ARTISTES

Victor Vasarely, Julio LeParc, Alejandro Otero , Yaacov Agam i Jesús Rafael Soto, Georges W. Rickey, Bridget Riley, entre d'altres

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Rebuig a qualsevol referent narratiu, literari o anecdòtic.
- Desvinculació de l'obra d'art de l’artista. Bridget Riley, rebutjarà aquesta afirmació i pensa que les seves pintures estan destinades a expressar o comunicar un sentiment.
- Utilització d'altres suports, a mé del tradicional quadre.
- Les obres existeixen essencialment en l'ull i en la ment de l'espectador i no simplement en la paret.
- Incorporació de materials inèdits per a la creació artística: plàstics, circuits elèctrics, etc.
- Intenció d'inserir-se en la vida pública de la ciutat, formant part de l'urbanisme.

- Manipulació de l'espectador en algunes obres per posar-les en marxa.

 

ARTISTA REPRESENTANT

 

Alexander CALDER

 

Myxomatose, 1953