FAUVISME

El Fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

Maurice de Vlaminck, Retrat de Derain, 1905
Maurice de Vlaminck. Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905

 

El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, a causa dels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, fins a tal punt que els hi van dir el grup dels Fauves, que en català significa "les feres".

Va aparèixer cronològicament amb l'expressionisme alemany, amb una base de protesta oposat al naturalisme, a l’impressionisme i a les rígides maneres del Post-impressionisme de Seurat i Signac.

Les seves principals influències vénen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.

El Fauvisme va estar liderat per Henri Matisse (1869-1954), es va convertir en el grup més experimental de París al proclamar la llibertat d'expressió a través de la utilització dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.

El mestre del grup va ser Gustave Moreau, en l'escola del qual van estudiar Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i Puy. Moureau no ensenyava cap doctrina sinó que forçava als seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica que anés més adequada al seu temperament.

De l'obra de Gauguin van aprendre la llibertat en l'ús del color, que van dur a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, que diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraven la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin.

En 1904, Matisse va pintar Luxe, Quietut i Voluptuositat, considerada com l'obra síntesi del Post-impressionisme. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix van sorprendre a tots quan va ser exposat en el Saló dels Independents en 1905.

En el Saló de Tardor de 1906, va ser exposat el Retrat de la Sra. Matisse de Matisse, que va ser interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica va convertir als fauvistes en el grup més avançat de París.

El grup va entrar en crisi en 1907, amb l'aparició de Les Senyoretes de Avinyó de Picasso. El fet de no haver format un grup coherent, a pesar dels seus èxits, va influir en què en 1908 el grup es dissolgués, seguint cadascú dels seus membres camins diferents.

ARTISTES

Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. La seva realització és molt acolorida i atrevida: és una explosió de colors violents i arbitraris, en dissonància deliberadament calculada.

- La importància del color obliga a la forma a ser més expressiva que fidel a la realitat.

- Per als fauvistes, el quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.

- Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat.

- Llibertat total davant la natura.

- No busquen la representació naturalista, sinó realçar el valor del color en si mateix i l’expressió personal.

- Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.

- Exageració del dibuix i de les perspectives forçades.

- No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes, visions idíl·liques de l'home a la natura, paisatges bells...

- Una altra de les característiques del Fauvisme és el gust per l'art africà-negre i la influència que aquest va exercir en les obres. Se sap com Maurice Vlaminck admirava profundament les màscares procedents de la Costa d'Ivori. Aquest gust per "allò altre" es generalitza en un ambient que cada vegada camina més cap a l'avantguarda. L'art dels pobles primitius no és per imitar, sinó que planteja un evident allunyament de les formes naturalistes per a tendir a l’esquematització.

 

ARTISTA REPRESENTANT

 

HENRI MATISSE

(França, 1869-1954)

 

 

Senyora Matisse, 1905