IMPREssionisme

L’Impressionisme neix com a evolució del Realisme i de l’escola paisatgista francesa de finals del segle XIX, era ja un art estancat i sense originalitat. L’Impressionisme es correspon a una transformació social i filosòfica: "el creixement de la burgesia", aquesta comença a introduir els seus costums a la societat, hi ha un canvi important, el camp canvia de ser un lloc de treball a ser un espai d’oci: es comencen a fer excursions campestres, és el món que retrata Monet i Renoir.

Claude Monet. Impressió sol naixent, 1873

També, es produeixen canvis a les ciutats, pren rellevància la vida nocturna: les cantants de cabaret, el ballet, els cafès i les seves tertúlies, un món del qual els pintors impressionistes extrauen els temes de les seves obres.

Als pintors impressionistes no els deixaven exposar en els llocs habituals, els tractaven de revolucionaris i d’anar en contra de les normes de la pintura. La primera exposició impressionista va ser al 1874, a l'estudi de Félix Nadar al Boulevard des Capucines.

Altres canvis que influeixen a l’estil impressionista són:

. Canvi de l’ideal de bellesa pel de llibertat.

. Impacte del ferrocarril, és la primera vegada que s’experimenta el concepte de velocitat, la retina capta una realitat distorsionada.

. Apareix la fotografia, aquesta va demostrar que el que determina la visió és el color i no el dibuix.

. La pintura a l’oli en tub, els pintors ja no han d’elaborar amb cura les seves pintures, així, poden sortir del taller: "a plain air".

. El contacte amb la natura els hi proporciona una realitat plena de llum, gràcies a ella, de color.

. És l’era dels rellotges, el temps obsessiona als homes, els nous pintors necessiten una pinzellada ràpida i hàbil.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- El tema principal és el paisatge, la naturalesa, i altres: les reunions al camp, el món de la nit. Pintaven directament de la realitat, no al taller, així, estaven exposats als canvis de llum i, en conseqüència, al color; implica una pintura ràpida.

- Tècnica: els pintors impressionistes pinten amb una pinzellada descomposta en petites pinzellades de diferents colors que l’espectador recompondrà a la seva retina; aquestes taques mirades a certa distància reconstrueixen la forma. Utilitzen pinzellades ràpides aplicades amb llibertat, en totes direccions. Les superfícies de color desapareixen. És una pintura lleugera, plena de llum i color, amb pinzellades, que a vegades deixen veure el blanc del fons del quadre. El més important per aquests pintors va ser el color i la llum, donen menys importància al dibuix.

Durant la dècada de 1870, els impressionistes es van esforçar per demostrar que el contorn de les coses no existia i que la llum era superior a la matèria.

- Color: eliminen el color negre de la seva paleta, observen que les ombres mai són negres, i que el blanc pur no existeix, sinó que la llum el carrega de matisos innumerables. Utilitzen el color pur, i a vegades, el barregen sobre la superfície del quadre.

 

ARTISTES REPRESENTANTS

 

PINTURA

 

Mary CASSAT

(EEUU 1844 - França. 1926)

Berthe MORISOT

(Bourges 1841 - París 1895)

Joaquín SOROLLA

(Valencia 1863 - Madrid 1923)

Mare després del bany, 1880
Al menjador, 1886
Dues germanes, 1909

 

CLAUDE O. MONET

(França, 1840-1926)

 

 

EDGAR H. DEGAS

(França, 1834-1917)

 

 

PIERRE A. RENOIR

(França, 1841-1920)

Autoretrat, 1917
Final d'un arabesc, 1877
Escena a l'estudi de Renoir, 1876

 

ESCULTURA

 

AUGUSTE RODIN

(França, 1840-1917)

 

EDGAR H. DEGAS

(França, 1834-1917)

 

El pensador, 1880
La petita ballarina de 14 anys, 1881