L'art actual, des de les últimes dècades del segle passat, anys 70, està en una situació de transformació, tant en el plànol teòric com en el pràctic.

En 1968, hi ha un nou canvi en la societat, i això es plasma en el Postmodernisme. Es fa comú a molts moviments, una citació d'obres anteriors a manera de cita del passat vist amb una estètica actual. No es tracta únicament de recollir detalls d'obres anteriors, sinó també de reciclar tècniques, ideologies o temàtiques d'altres moviments. Sorgeixen els revivals i els “neos” (Neopop, Neominimalismo, Neoexpresionismo...). En la postmodernitat tot val.

Com altres aspectes de la societat, els criteris pels quals es regiria fins a ara han canviat radicalment. Entre els factors que han propiciat aquest canvi podem citar:

- l'impacte de les noves tecnologies,

- l'aparició de nous mitjans electrònics d'expressió,

- la gran incorporació de la dona a l'àmbit creatiu,

- les noves formes de relació personal,

- l'acceptació de la diversitat socio-cultural,

- i el reconeixement de l'homosexualitat.

Tot això es reflecteix en els temes que tracten els artistes i en els mitjans que utilitzen.

Hi ha una absència d'un discurs artístic predominant, d'una personalitat artística dominant, comparable amb un Picasso, un Pollock o un Warhol.

S’intenta connectar amb el públic. L'art intenta implicar-se en el món, oblidant la seva abstracció, i s’obre a assumptes de la vida com: el sexe, la mort, la violència, el cos humà, canvis socials.

Freqüentment, hi ha una temàtica de denúncia: opressió de la dona o de les minories, problemes racials, lluita contra la sida,...

Com a conseqüència a això anteriorment citat, existeix una gran diversitat d’estils: des del realisme a l'abstracció serial, del surrealisme a la pintura pura elemental: heterogeneïtat d’opcions. En general, eclecticisme en estil i tècnica.

La gran llibertat expressiva és la característica més valuosa de la cultura plàstica actual.

 

 

 

 

VÍDEO CREACIÓ
FOTOGRAFIA
net art

ÚLTIMES TENDÈNCIES