POST-IMPREssionisme |
|||||||||
El terme Post-impressionisme s'aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l’Impressionisme. Roger Fry, un crític britànic, en 1910, va inventar el nom de "post-impressionisme", quan es va fer a Londres una exposició de pintures de: Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh.
Són els artistes més representatius: les seves obres es caracteritzen per l’ús expressiu del color. El Post-impressionisme va ser tant una extensió de l’Impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. S'agrupen les més diverses tendències, moltes de les quals són difícils de classificar cronològicament, ja que es corresponen amb artistes concrets i les seves inquietuds. Treballen en àrees geogràfiques distants entre si - Van Gogh en Arlés, Cézanne en Aix-en-Provence. Les seves formes més exagerades i l'ús del color, estructura i línies van obrir nous camins a la pintura del segle XX. Cézanne va influir al cubisme; Van Gogh, a l’expressionisme, i Gauguin, al fauvisme. ARTISTES Paul Cézanne, Paul Gauguin, Harry Lachman, Henri Rousseau, Georges Seurat, Henri de Toulouse-Lautrec i Vincent Van Gogh. |
|||||||||
CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
|
|||||||||
- Els Post-impressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar dur més emoció i expressió a la seva pintura. Encara que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment cohesionat. - Experimenten amb diferents formes d’aplicar la pintura, des de les pinzellades puntillistes(es refereix a la tècnica de petits punts de color que es fonen a la retina) a les grans àrees de color. - Interès per la construcció de la forma, el dibuix i l'expressivitat dels objectes i figures humanes. - Temes de la vida real. - El gust purament estètic (Cézanne). - Concepció del quadre a força de cossos rigorosament geomètrics (Cézanne). - Utilització de colors purs amb gran càrrega emotiva (Van Gogh). - Creacions imaginatives a força de pinzellades cursives que intenten expressar l'angoixa i el desconsol interior (Van Gogh). - Interès per l'exòtic (Gauguin). - Creació de composicions simplificades i estàtiques, buscant l'harmonia de les masses cromàtiques tancades (Gauguin). |
|||||||||
ARTISTES REPRESENTANTS
|
|||||||||
|
|||||||||
|
POST-IMPRESSIONISME |
,%201890-92.jpg)
