L'art del segle XX a l'escola
|
Com diu l'Eulàlia Bosch, el patrimoni cultural acumulat al llarg de la història és el més gran dels bens quan es posa al servei dels nens i els joves que busquen el seu lloc al món.
A través de l'estudi de l'art del segle XX, els alumnes observen noves formes de vida, d'entendre-la, noves formes d'expressió i creació. El sol fet d'observar les obres d'art, i preferiblement en viu, desperta una sèrie d'emocions i sentiments únics: l'emoció de la sorpresa, la descoberta, les ganes de saber més sobre les creacions, sobre els artistes que les han fet; estimulen el desig de saber més.
|
L’estudi de l’art permet la comprensió del món, de l’activitat i del pensament humà d’una determinada època.
L’Art del s. XX es caracteritza per un ritme accelerat de creació, donant pas a infinitat de tendències que suposen un trencament amb la tradició artística, aportant variades visions del món, mostrant les característiques socials, polítiques i morals del segle XX. Reflexa el món de les idees, les emocions i els valors del nostre temps.
Amb les nombroses noves tendències ens dóna un gran ventall de possibilitats estètiques i de creació.
Existeix una mena de rebuig cap a l’Art del segle XX per aquest gran trencament amb l’art clàssic que tenia com objectiu bàsic la còpia de la realitat. Actualment, la definició d’obra d’Art ha evolucionat, no es valora només la part estètica, la part decorativa, el producte final, sinó, en moltes ocasions, el procés de realització, l’expressió intimista de l’artista i la conseqüent, emoció de l’espectador.
|
Els alumnes aprenen a observar, analitzar, experimentar, pensar críticament i crear, disfrutant de l'art.
.
|
El treballar amb obres d'artistes més contemporanis, les generacions que se situen més properes al marc dels alumnes, crearà un major interès en el seu aprenentatge i estudi.
Això ens duu a la integració des de la igualtat de gèneres, ja que fins ara solament s'ha posat l'accent en l'estudi d'artistes de gènere masculí, i al no crear un canvi en aquesta visió genera clarament una violència simbòlica sobre els/es alumnes/es al no incloure obres de dones en el material d'estudi. Per tant, he intentat una equitat en el plantejament i proposta d'anàlisi i estudi, a l'hora de subministrar el material que refereixi a treballs artístics realitzats pels homes i les dones, i el seu interès en els temes què tracten i com s'observa des de finals dels anys 80, una gran aparició de la dona en la societat i al seu torn en l'artístic, amb la utilització de les noves tecnologies.
|
|
