“Los individuos creativos… están plenamente entregados y apasionados por su trabajo; muestran la necesidad de realizar cosas nuevas y tienen un sentido intenso de su finalidad y objetivos últimos; son extremadamente reflexivos acerca de sus actividades, de su uso del tiempo y de la calidad de sus productos. (Gruber,1985)” Gardner, 1999

Al llarg de la meva vida professional, com a mestra i com artista, m’he adonat de la importància de l’educació en la formació de les persones i en la construcció d’una societat amb valors. Aquesta educació necessita ser, el més completa possible per donar a les persones la llibertat de pensament i de vida. Crec en una educació plena d’estímuls, d’experiències, de sabers, que ajudin a un desenvolupament integral de la persona.

Actualment, amb els estudis que s’han anant fent al llarg de la història, sabem que existeixen múltiples intel·ligències, que com a formadors, hem d’intentar potenciar. No podem pensar en una única intel·ligència basada en la memòria i en la repetició de continguts, hi ha d’altres capacitats de les persones que hem d’intentar desenvolupar, aquestes seran molt importants per a la seva manera de viure. Gardner, en el seu llibre de les intel·ligències múltiples ens explica l’existència de set tipus d’intel·ligència: la intel·ligència lingüística, la lògica matemàtica, l’espacial, la musical, la corporal i cinètica, la intrapersonal i la interpersonal. L’escola hauria de poder centrar-se més en el nen i ajudar-li a desenvolupar totes les seves intel·ligències, la manera de combinar-les i utilitzar-les.

L’àrea de llenguatge plàstic i visual i plàstica desenvolupa bàsicament tres intel·ligències:

. La intel·ligència espaial, capacitat per a formar-se un model mental d’un món espaial i per operar fent servir aquest model.

. La intel·ligència interpersonal, capacitat per entendre a les altres persones.

. La intel·ligència intrapersonal, capacitat de conèixer-se a sí mateix i de ser capaç d’utilitzar aquests coneixements per a funcionar a la vida.

“ Quan es considera que les arts i les ciències impliquen operacions –inventar, aplicar, llegir, transformar, manipular- amb sistemes simbòlics que s’adeqüen i es divergeixen d’un determinat mode específic, potser podem emprendre una investigació psicològica directe sobre la manera en què les habilitats pertinents s’inhibeixen o s’identifiquen unes amb les altres; i el seu resultat podria conduir a canvis en la tecnologia educativa.” Goodman, 1995

L’habilitat artística (en coherència amb les investigacions de Goodman) es considera principalment un àmbit d’ús humà de símbols. No s’intenta negar que les arts impliquen emocions que indueixen sentiments de misteri o màgics. O que compten amb una dimensió espiritual. En aquest enfoc es considera que les funcions funcionen d’una manera cognitiva.

L’habilitat artística s’enfoca com una activitat de la ment, com una activitat que involucra l’ús i la transformació de diverses classes de símbols i sistemes de símbols.

Els individus que volen participar d’una manera significativa en LA PERCEPCIÓ ARTÍSTICA han d’aprendre a descodificar, “ a llegir”, els diferents vehicles simbòlics presents en la seva cultura, els individus que volen participar en la creació artística han d’aprendre a manipular, de quina manera “escriure amb” les diverses formes simbòliques de la seva cultura i per últim, han de dominar determinats conceptes artístics fonamentals. Els individus no aprenen sense recolzament a llegir i a escriure en els seus llenguatges naturals, així s’entén que també necessitaran aprendre a “llegir” i “escriure” en els diferents llenguatges de les arts.

" Pel que fa als nens petits, dibuixar és expressar-se, és comunicar-se, és explicar coses als altres a través d’un gargot o de qualsevol representació gràfica. És tenir l’oportunitat de manifestar els sentiments i les emocions. Espontàniament, el nen dibuixa o guixa abans que no parla. Si aquesta activitat és una necessitat que té i la fa sense que ningú no l’hi obligui, per què no ho aprofitem, per què no l’ajudem i no l’hi ensenyem? Misteri. " Juanola, 1999

Cap sistema simbòlic és inherentment artístic o no artístic. Els sistemes de símbols es mobilitzen amb finalitats artístiques quan els individus exploten aquells sistemes de maneres determinades i en funció de determinades finalitats.

Si el sistema de símbols s’utilitza d’una manera expressiva o metafòrica, per transmetre una gamma de significats subtils, per evocar un determinat estat emocional o per cridar l’atenció cap a un mateix, sembla apropiat afirmar que el mateix sistema de símbols s’està fent servir amb finalitats estètiques.

Els models d’investigació i anàlisi desenvolupats en relació amb els sistemes simbòlics matemàtics i lingüístics no es poden transportar d’una manera automàtica a les formes estètiques de simbolització i expressió.

“Encara que amb l’edat es perdi l’espontaneïtat, amb un aprenentatge es guanyen altres coses, perquè es tenen més coneixements”. Juanola, 1999

Quan el noi entra en l’adolescència uneix, aleshores, la seva facilitat tècnica amb una visió més personal, les seves creacions es converteixen en ocasions per expressar – en un sistema simbòlic apropiat per a què el jove expressi les seves necessitats, els desitjos i les ansietats importants. Si aquesta unió productiva pot produir-se es provable que el jove se senti compromès i continuï amb les seves produccions artístiques.

Tant els nois petits com els grans desitgen explorar lliurement, ignorar les fronteres i les classificacions existents, treballar durant unes hores sense necessitat de recompensa o estimulació exterior, en un projecte que s’apodera d’ells: l’expressió personal. Ni els nens ni els artistes se senten còmodes a l’expressar mitjançant símbols discursius els seus sentiments i conceptes més importants.

El treball de llenguatge plàstic i l’àrea de visual i plàstica, i concretament, la creació o producció lliure amb diferents tècniques i materials, amb les obres d'art com a referents, permet desenvolupar, a part dels continguts específics de l’àrea, altres aspectes com:

. Construcció de la seva pròpia identitat. Augmentar la confiança en si mateixos mentre van experimentant amb èxit: sentiment de realització. Millora l’autoestima. Aacceptació i construcció del jo, a mesura que es van adonant de les seves possibilitats.

. A partir de la percepció: extrauen la informació del medi que els envolta. Van adquirint coneixements a partir de la comprensió sensoriomotriu: comprensió del món a través dels sentits.

. Potencia la visió analítica del món.

. Experimenten amb diferents materials i estris, decidint a partir de les seves necessitats: pressa de decisions.

. La creació artística ajuda a regular les seves emocions i reaccions sota una situació controlada. Algunes tècniques i materials permeten un alliberament emocional igual que, en altres casos,l’autocontrol.

. El sentir-se motivat per la feina els hi dóna més capacitat de concentració, millorant els resultats i la seva conducta.

. Ampliació d’experiències

. La utilització de tècniques i recursos apareixen per necessitat, l’aprenentatge és significatiu.

. Els ajuda a ser més flexibles, el projecte va evolucionant i canviant a partir d’una idea inicial, procés creatiu.

. El treball amb material de rebuig, els ajuda a sensibilitzar-se amb el tema del reciclatge i la cura del medi ambient.

. Com diu Carl Jung“ Les pintures poden ser l'expressió del subconscient”. Els alumnes, a través dels elements plàstics, poden expressar idees, emocions, i reaccions davant de determinades situacions i experiències.

. Aprenen a valorar la recompensa intrínseca, la pròpia satisfacció pels aprenentatges; d’aquesta manera els utilitzen a la seva vida quotidiana.

. Es treballen diferents tipus de pensament: el pensament conseqüèncial: han de ser conseqüents amb les seves eleccions; i el pensament associatiu: buscar solucions als problemes.

. El no seguir unes pautes rígides, dóna més capacitat per concentrar-se, expressar i ser conscient de les seves idees, el resultat del seu pensament, i de les seves emocions.

. Es potencien les seves habilitats intuïtives i imaginatives.

. S’estimulen les capacitats motores.

. Es treballen els hàbits d’higiene, de cura del material i d’autonomia personal.

 . Permet desenvolupar una sèrie d’habilitats socials que ajuden a la formació d’un individu amb possibilitats de viure en comunitat: ajudar als altres, demanar ajuda quan ho necessiten, respectar als companys, etc.

. L’educació artística no solament afavoreix una obertura de la sensibilitat, sinó que també permet una expansió de l’imaginari.

Una sèrie d’habilitats, que milloraran la comprensió del “seu jo”, dels altres i de l’entorn.

Per tot això, la importància de ser tractada per igual a les altres àrees.