Hi havia una vegada a la Xina un emperador molt ric i molt Roser Juanola i poderós. Era el tercer de la dinastia DI-BU-TXAN. No treballava mai perquè tenia tot el que volia i es passava el dia menjant i dormint i mai no sabia què havia de fer. De totes les viandes que formaven part dels seus àpats, n'hi havia una que era la que li agradava més: el pollastre. I com que s'avorria tant, es passava el dia menjant‑ne i menjant‑ne fins que es va tornar rodó com un globus.

Un bon dia va tenir una pensada. Se li va ocórrer que potser seria divertit de tenir un dibuix d'un pollastre penjat en el menjador del seu palau, de manera que al mateix temps que menjava, pogués contemplar el dibuix.

Sense perdre temps, va encarregar als seus vassalls que cerquessin un pintor, però que, d'entre els més bons, fos el millor.

De seguida tothom es va posar en marxa i l’emperador no va trigar gaire a tenir al seu davant el millor pintor de la Xina.

Després de saludar-lo i fer-lo seure, li va fer la proposta següent: "T'he fet venir, pintor, perquè vull que em dibuixis un pollastre. Et pagaré el que em demanis amb la condició que estigui acabat d'aquí a un mes. Si no ho l’has acabat en aquest termini et faré tallar el coll."

El pintor ni tan sols va parpellejar en sentir la darrera frase. Li va semblar que la proposta era raonable i van quedar d'acord. Durant el mes següent, i per entretenir-se, l’emperador va visitar el taller del pintor diverses vegades. A mesura que passaven els dies s'anava neguitejant, ja que s'adonava que el pintor no agafava el llapis ni per casualitat. Tot el dia el duia penjat a l'orella.

Quan només faltaven dos dies per acabar el mes, l’emperador estava francament alarmat. El darrer dia ja no sabia quin posat havia de fer perquè en el fons era una bona persona que no volia fer cap mal al pintor. Era l’última hora i el pintor encara no havia fet res!

Finalment va acabar el termini. Aleshores la sorpresa de l’emperador va ser tan gran que va estar a punt de perdre la parla quanva veure un dibuix sublim d'un pollastre magnífic. Un cop es va haver recuperat, va dir:

"Ara, pintor, et vull fer una pregunta. Com és possible que hagis dibuixat el pollastre tan bé i tan de pressa ? ”

"Això és fàcil de contestar -va dir el pintor-. És que fa un mes que me'l miro!"

“Em pregunto: qui és capaç de dibuixar una cosa que no ha vist mai? Ningú. Ni tan sols el millor pintor de la Xina.”

Roser Juanola i Argemí, 1993