En 1914, passa a cursar Batxillerat en els Germans Maristes on es fa famós per les seves excentricitats i falta d’interès pels estudis. Aquest mateix any cau malalt i els seus pares li envien A Casa dels Pichot, família de pintors i músics, amics de la família, aquí descobrirà l’ Impressionisme francès, el Puntillisme, l'obra de Modest Urgell i Fortuny, accedeix a la revista "L’Esperit Nouveau" on veu reproduccions dels quadres cubistes de Juan Gris.

Al 1919, es porta a terme la primera exposició de la seva obra en el Teatre de Figueres, on uns anys després es construirà el Museu Dalí. En 1921, mor la seva mare Felipa, esdeveniment que enfonsa a tota la seva família en la tristesa i que causarà dues reaccions molt contradictòries en anys posteriors, d'una banda li duu a afirmar que "Era totalment necessari arribar a la glòria per assimilar el que va representar per a mi la mort de la meva mare, a la qual adorava religiosament". Això va ser després que anys abans el grup Surrealista li imposés, com a tots els seus membres, rebutjar públicament el seu passat, la seva família i les seves amistats. Per a això, Dalí presenta un quadre amb la forma d'un Sagrat Cor sobre el qual escriu "Jo escup sobre la meva mare". Això provoca la ira del seu pare que li expulsa de la llar en 1929, any de l'incident.

També al 1921, viatja a Madrid amb el seu pare i la seva germana per a fer l'ingrés en la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Dalí s'allotja en la Residència d'Estudiants on apareix vestit de dol amb unes patilles llargues i cabellera, vesteix pantalons bombatxos de caçador i en els peus unes espardenyes catalanes que usaven els pagesos i caçadors. Acudeix assíduament al Museu del Prado i entra en contacte amb l'obra de Freud. És acceptat en el grup de la Residència format entre uns altres per Lorca, Buñuel, Moreno Vila, etc., quan veuen en la seva habitació un quadre en estil cubista. Canvia en la seva pintura i en la seva forma de pensar que es tradueix en la seva forma de vestir: es talla el cabell i se’l pentina engominat, desapareixen les patilles i vesteix vestits d’estil anglès, encara que aquest canvi va ser adoptat contradient l'opinió dels seus companys, doncs l'aspecte de Dalí cridava l'atenció i en ocasions provocava enfrontaments i altercats que li posaven nerviós, però que divertien terriblement a Buñuel.

Al 1923, va ser expulsat de San Fernando per donar suport a la càtedra vacant a Vázquez Díaz. Acudeix a les classes de l'Acadèmia Lliure, fundada per Julio Moisés i situada en el passatge de l’Alhambra. Aquest estiu exposa en la Galeria Dalmau i la crítica és unànime en elogis cap al pintor de 21 anys. AL 1925-26 és readmès en San Fernando. El 11 d'abril i fins al 28 d'aquest mes porta a terme el seu primer viatge a París amb el seu tiet i la seva germana, Buñuel els rep en la capital francesa i li presenta al grup d'Espanyols que resideix en la ciutat i aconsegueix veure a Picasso. De retorn a Madrid, al juny es nega a ser examinat d'Història de l'Art. Aquest fet fa que li expulsin definitivament de la Real Acadèmia de San Fernando.

A partir d'ara, l'escàndol i les excentricitats presideixen la seva vida.

Al 1929, se’n va novament a París, en aquesta ocasió per a rodar al costat de Luis Buñuel Un gos andalús. Presenta la seva primera Exposició a París prologada per André Breton. A l'estiu torna a Cadaqués on rep la visita de Luis Buñuel, el matrimoni Magritte i el matrimoni Eluard. És la primera trobada entre Dalí i Gal·la i decideixen no tornar a separar-se. Pinta el retrat de Paul Eluard, El gran masturabador i Els plaers il·luminats. Desenvolupa en diversos escrits el mètode paranoic - crític i pinta conforme a ell.

Al 1930, es presenta L'Edat d'Or, la Lliga de Patriotes es manifesta contra la pel·lícula i es destrueixen els quadres que decoren el vestíbul: de Dalí, Miró, Tanguy i Max Ernst. Il·lustra el Segon Manifest surrealista.

Al 1933, se’n va a Nova York amb Gal·la. Exposa en la Galeria Julien Levi i al seu retorn a París és expulsat del moviment surrealista al que Dalí respon "No podeu expulsar-me perquè Jo sóc el Surrealisme".

Durant la guerra civil espanyola, 1936-39, viu a Itàlia. Rep amb fredor la mort de García Lorca i pinta entre altres Venus de Milo amb Miralls, L'Enigma d'Hitler.

Viatja de nou a Estats Units. Escàndol en relació a la modificació de l'aparador dels grans magatzems Bonwit-Teller.

Quan esclata la II Guerra Mundial, s'instal·la en Arcachon i quan els alemanys envaeixen França, es trasllada a Espanya, va a visitar al seu pare i segueix camí cap a Lisboa per a viatjar fins a Estats Units on resideix fins a 1948.

Després d’aquest any, torna a Espanya i es produeix una volta al classicisme en la seva obra. Pinta les primeres obres religioses, les dues versions de Madonna de Port Lligat. Escriu el manifest místic on explica l'art nuclear.

Dalí està cada dia més marcat per una necessitat de destacar i accentua el seu excentricisme i el seu interès pels diners i el poder.

Al 1959, inicia el seu cicle de pintura històrica amb El somni de Cristóbal Colón. Al 1966, la Galeria d'Art Modern de Nova York li dedica la major retrospectiva a un pintor viu. La seva obra i la seva vida comença a ser tot especulació i una vegada més a la recerca de la notorietat es proclama contrari a la comercialització de l'art. No s'interessa per la pintura que li és contemporània. Al 1970, publica Dalí, per Dalí. Ja han començat les obres per a construir el Museu Dalí de Figueres que serà inaugurat el 1974, coronat per una gran cúpula geodèsica obra de Pérez Piñero, és el seu segon museu doncs en 1971 es va inaugurar altre en Cleveland, Ohio, EEUU.

Amb motiu del seu 75 natalici, se celebra una retrospectiva en el Centro Pompidou de París, serà un dels últims esdeveniments públics als quals acudeixi el pintor, sent ja membre de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts. Gal·la mor el 10 d'octubre de 1982, Dalí abandona la pintura i la seva activitat pública es redueix.

El 24 de gener de 1989 mor Dalí en el seu castell de Pubol i és enterrat a l'endemà en el teatre-museu de Figueres.

www.artelibre.net