Al 1888, es va traslladar al sud de França amb la idea de fundar amb els seus amics el "Taller del Migdia", allí en la Provença es va dedicar a pintar escenes rurals, xiprers, camperols i variades escenes de la vida quotidiana de la regió, va ser en aquesta època quan va començar a utilitzar pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos, és aquest any quan Gauguin, a instàncies de Theo, germà de Vincent, decideix viure amb ell. Aquest, alegre, pinta els seus gira-sols per a decorar l'habitació de l’hostatge. Però a poc a poc, les diferències entre ambdós creadors van sorgint fins que per fi esclata la crisi. Vicent vol agredir a Gauguin amb un ganivet i aquest escapa. Aquesta nit de Nadal de 1888, Vicent es talla una orella. Vicent s’ autorretratarà amb l'oïda embenada en una casa de salut.

El 17 de maig, sortit del centre de salut mental de Saint-Remy, arriba a París i prossegueix camí cap a Auvers, on li atén el doctor Gachet, amic de Cézanne i admirador de Vincent. Els xiprers, els cels, els camins, les esglésies i camps de blat tremolen. Però els cels, sobre els camps de blat d'or, es van ennegrint, la mort es converteix en una obsessió per a Van Gogh.

El 27 de juliol, en un gest d'impaciència i de dolor, es suïcida. Va morir el 29 de juliol del mateix any.