OBRA

Tàpies aviat s’adona que abans de la guerra civil espanyola, Barcelona havia estat un centre important de la cultura d'avantguarda, intenta reconstruir amb la seva primera obra els records que el franquisme de postguerra intentava esborrar.

A mitjans dels anys quaranta, Tàpies comença a fer dibuixos i pintures, sovint autoretrats sinistres, d'aire molt existencialista, i alguns collages amb cordes i cartrons en els quals es reconeix l'empremta del surrealisme.

Antoni Tàpies expressa molt aviat un interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en l'ús de materials aliens a l'expressió plàstica academicista i en l'experimentació de noves tècniques.

Les pintures matéricas formen una part substancial de l'obra de Tàpies i constituïxen un projecte que segueix desenvolupant-se en l'actualitat. Tàpies creu que la noció de matèria ha d'entendre's també des de la perspectiva del misticisme medieval com màgia, mimesis i alquimia. En aquest sentit, cal entendre el desig de l'artista que les seves obres adquireixin el poder de transformar el nostre interior.

Al llarg de la seva vida, Tàpies ha elaborat un món artístic molt personal fruit d'investigacions constants, incorporant a les seves obres materials pobres com fils, papers de diari, teles, etc.

OBRA
Tàpies aviat s’adona que abans de la guerra civil espanyola, Barcelona havia estat un centre important de la cultura d'avantguarda, intenta reconstruir amb la seva primera obra els records que el franquisme de postguerra intentava esborrar. A mitjans dels anys quaranta, Tàpies comença a fer dibuixos i pintures, sovint autoretrats sinistres, d'aire molt existencialista, i alguns collages amb cordes i cartrons en els quals es reconeix l'empremta del surrealisme. Antoni Tàpies expressa molt aviat un interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en l'ús de materials aliens a l'expressió plàstica academicista i en l'experimentació de noves tècniques. Les pintures matéricas formen una part substancial de l'obra de Tàpies i constituïxen un projecte que segueix desenvolupant-se en l'actualitat. Tàpies creu que la noció de matèria ha d'entendre's també des de la perspectiva del misticisme medieval com màgia, mimesis i alquimia. En aquest sentit, cal entendre el desig de l'artista que les seves obres adquireixin el poder de transformar el nostre interior. Al llarg de la seva vida, Tàpies ha elaborat un món artístic molt personal fruit d'investigacions constants, incorporant a les seves obres materials pobres com fils, papers de diari, teles, etc.
Creu de paper de diari, 1946	Relleu amb cordes, 1963	Barret invertit, 1967	Tres dits, 1990

Escriptori amb palla	Samarreta	Sabata, 1995	Petjades sobre llit marro, 1996

Matèria en forma de peu, 1965	Maquillatge, 1998	Grattage sobre cartró, 1947	Figura de paper de diari i fils, 1946

Esgrafiats sobre negre, 1976	En forma de cadira, 1966	Dos peus, 1997	Collage d'arròs i cordes, 1947

Coberts, 1995	Cara i mans sobre negre, 1990	Capsa de cartró desplegada, 1960	Alaya, 1999

A sobre vermell, 1976	Cadira, 1992


* Cliqueu a sobre de l'obra per a ampliar.