TEXTOS
|
“Una altra obsessió que aleshores tenia, com ja és ben natural avui en un pintor, era el desig que les obres fossin objectes plàstics ‑i fins purament objectes‑ independents. "Així com la impremta, alguns segles abans, havia deslliurat: la pintura i l’escultura de llurs fins literaris, la fotografia en les seves documentals les deslliura de llurs fins imitatius. L’art torna a ésser creació lí. rica i po¿tica.» [Lluís Fernández, "D'Ací i d'Allà», número extraordinari del Nadal de 1934.] La finalitat del quadre no era representar coses, no havia de descriure coses, com la pintura acadèmica, fins la Impressionista i àdhuc, en part, la cubista, sinó que havia de ser una cosa, un objecte carregat d'una energia mental que l'artista hi incorpora, una mena de càrrega elèctrica que en ser tocada, per l’espectador de sensibilitat adequada, és a dir, de la seva mateixa ona, desencadena unes emocions determinades.” Antoni Tàpies
|
“ Heidegger també em semblava que sortia d'una tradició romàntica alimentada en les fonts de la filosofia oriental que s'adeia molt amb els meus gustos. No és per casualitat que, en el mateix sentit, altres llibres em van influir molt a partir d'aquell moment i dels quals guardo un record inesborrable. El llibre del te ( ... ) havia estat ja, com he dit, el primer toc de campana. ” Antoni Tàpies
|
“ Aquests foren l'inici de la nombrosa bibliografia sobre temes orientals que he anat reunint amb els anys. I on vaig descobrir tantes i tantes coses que van començar a apassionar‑me i sobretot a donar‑me seguretat a mi mateix en fer‑me entreveure que l’inconformisme religiós, polític i intel·lectual que em turmentava i que jo sovint havia cregut que era cosa del meu caràcter o del nostre moment, ja tenia allí precedents refinadíssims des de molts segles abans de Jesucrist, i, a més, d'una bellesa contundent i exemplar. ” Antoni Tàpies
|
“La meva il·lusió era que l’activitat artística fos una tasca tan intensa que resultés possible posar-la al serve¡ del coneixement i que influís en les nostres vides fent‑nos veure la falsedat de les coses que ens voltaven i desvetllar‑nos a l’autèntica realitat. ” Antoni Tàpies
|
“ Però aleshores, com sempre més, el neguit pel que volia dir se'm confonia totalment amb el de donar-hi forma, i no se m’havia plantejat mai la distinció ni la idea de sí allò entrava o no en els terrenys de la valoració estètica. ” Antoni Tàpies
|
* Totes aquestes cites són del llibre: Ainaud i Escudero, J.F.(1986). Introducció a l'estètica d'Antoni Tàpies. L'Escorpí 61. Edicions 62. Barcelona |
|
