Va arribar al reconeixement com a pintor impressionista en 1874, fent-se famós per les seves pintures lluminoses i íntimes, per l'harmonia de les seves línies, la brillantor del seu color i l'encant íntim dels seus més variats temes pictòrics.

Renoir posseeix una vibrant i lluminosa paleta, aclara els colors. En un principi, utilitza un mètode totalment impressionista, petites i lliures pinzellades de colors complementaris.

Monet i Renoir utilitzaran com a model, en l'estiu de 1869, un cabaret flotant a l'illa de la Grenouillère, interessant-se pel canvi de tonalitats en els objectes segons la llum incideixi en ells o per les atmosferes creades per l'aire al voltant d'aquests objectes.

La seva producció va superar les 6.000 obres, superat per pocs pintors.

Durant els últims 20 anys de la seva vida, des de 1899, va patir una artritis que li impossibilitava moure les mans lliurement, va començar a pinta amb un pinzell lligat al braç.

Les obres d'aquesta etapa madura estan caracteritzades pel vibrant moviment del color, combinat amb un potent modelatge i un encertat dibuix. El color és aplicat amb pinzellades ràpides i relaxades, recuperant l'interès per la llum dels seus anys juvenils, destacant les tonalitats vermelloses com preferides.

En els últims anys de la seva vida va ser freqüentment visitat pels joves creadors, entre ells Matisse o Modigliani, que veien en l'ancià pintor a un fort estímul per a continuar amb els seus treballs, encara que els seus estils no tinguessin molt en comú.