Klein atribuïa un paper especial al color blau que, com el cel i el mar, encarnava els aspectes més abstractes de la naturalesa tangible i visual. Va buscar llargament un blau que representés les seves idees i un mètode d'aglutinar la pintura perquè mantingués la lluminositat original del pigment. El resultat va ser el IKB —International Klein Blue (Blau Klein Internacional)— un penetrant blau ultramar que va crear amb ajuda d'un amic químic, i que va patentar i va convertir en la seva marca característica a partir d'aquell moment. Les pintures monocromes, les escultures i les accions de Klein, exhibides en exposicions en solitari organitzades a Milà, Düsseldorf o Londres, li van convertir sobtadament en un artista internacionalment conegut.En 1960 va patentar un color blau (IKB: International Klein Blue, Blau Klein Internacional), l'extensió del qual en la tela, segons Yves Klein, traduïa l'infinit estel·lar.

En 1958 va presentar "El buit", que consistia en una enorme galeria completament desocupada i pintada de blanc per la qual circulaven espectadors als quals se'ls oferia una beguda blava.