BIOGRAFIA

 

Escultor nord-americà de gran vitalitat i versatilitat, famós pels seus mòbils, considerat com un dels artistes més innovadors i enginyosos del segle XX.

Calder, fill i nét de distingits escultors nord-americans, va néixer el 22 de juliol de 1898 a Filadèlfia. Al 1919, va obtenir el títol d'enginyer en l'Institut Stevens de Tecnologia. Al 1923, va ingressar en l'Associació d'Estudiantes d'Art de Nova York i a la tardor de 1926 es va instal·lar a París.

 

Les seves escultures en filferro —retrats satírics i deliciosos personatges del circ en miniatura, 1927-1932, realitzats en fusta i metall, li van donar fama internacional.

Al 1933, va tornar als Estats Units i a partir de llavors va dividir el seu temps entre el seu país i França i va realitzar importants exposicions tant a París com a Nova York.

Al començament de la dècada de 1930, Calder va iniciar els seus experiments en el camp de l'abstracció, primer com pintor i després com escultor.

Va rebre una gran influència d'artistes abstractes europeus com Joan Miró, Jean Arp i Piet Mondrian. Va experimentar també amb el moviment, la qual cosa li va conduir al desenvolupament de les dues maneres d'escultura que li van fer famós, el mòbil i l'estable (stábile).

Els mòbils de Calder (així denominats per l'artista dadá francès Marcel Duchamp) són estructures de formes orgàniques abstractes, suspeses en l'aire, que es balancegen suaument.

Els estables (denominats així per Arp) són formes abstractes immòbils que, en general, suggereixen formes animals en to humorístico. Encara que les seves escultures de pedra, fusta i bronze, així com els seus dibuixos i pintures (gairebé totes gouaches) de l'última època, són importants, la reputació de Calder es deu principalment als seus mòbils i estables.

Aquestes obres, cada vegada de major grandària, van assolir una entusiasta acceptació popular rares vegades arribada a per l'art abstracte, la qual cosa va dur que se li fessin nombrosos encàrrecs després de la II Guerra Mundial.

 

Es poden trobar estables i mòbils enormes fets per Calder en dotzenes de places i edificis públics de Brussel·les, Chicago, Ciutat de Mèxic, Veneçuela, Montreal, Nova York, Palma de Mallorca i moltes altres ciutats.

La culminació de tots ells és la seva última obra, el gegantesc Mòbil vermell i blanc (1976) suspès en el pati central de l'ala aquest de la Galeria Nacional d'Art de Washington.

Calder va morir el 11 de novembre de 1976, a Nova York, just després d'haver supervisat el muntatge de la major exposició retrospectiva de la seva obra en el Museu Whitney de New York.

Va obtenir fama mundial amb els seus mòbils que ho van convertir en el pioner i més important representant de l'escultura cinètica.